jo
Jordi Colonques (Vila-real, 1976).
Sóc Doctor en Biologia, escriptor i il·lustrador. He publicat les novel·les Tothom sap que dos i dos fan quatre, El ventre, Sang i fetge, Intersticial i Món animal. A La rebel·lió dels plasticanimals m'estrene en la literatura de divulgació científica per a joves.
Entrevista amb Júlia Rosa (morvedre.info) :
"...en “La rebel•lió dels plasticanimals” recupere un model literari que es va fer popular en la dècada dels huitanta, el dels llibres de “tria la teua aventura”. És el que anomenen “hiperficció explorativa”, en què el lector és el protagonista i pot escollir entre distintes opcions el seu propi camí narratiu. A més, aquest format de llibre dirigit a un públic juvenil, m’ha permès introduir-hi il•lustracions, algunes d’elles amb voluntat naturalista.
Ara mateix em trobe explorant més profundament aquesta línia de treball: divulgar la ciència amb la ficció d’aventures. Per dir-ho d’alguna manera: tracte de conciliar l’ofici de biòleg amb el vici de l’escriptura".
Entrevista a la Sala de Premsa d'Onada Edicions :
"(sobre Món animal") Creu que el públic hi demana novel·les amb tocs d'humor, en aquests temps de crisi que corren?
Món animal és una novel·la d’humor negre. Tots els personatges que hi surten tenen un punt miserable que no els fa antipàtics perquè possiblement ens hi reconeixem. Crec que des de la nostra posició, des del sud d'Europa, i veient com està el pati, l'humor esdevé un mecanisme natural de supervivència".
Entrevista amb Josep Manuel San Abdón :
"Li he escoltat en alguna entrevista que els personatges de “Món animal” estan inspirats bàsicament en el seu entorn més immediat, concretament en el barri de Benimaclet, on viu a València. ¿És per això que malgrat que són personatges miserables, no són antipàtics? Fins i tot alguns tenen un punt de tendresa.
Com els personatges actuen conforme a unes conviccions sinceres, segons unes vivències pròpies i específiques, i en cap moment no jutge les seues accions sinó que tan sols les mostre, tots hi queden reflectits igual de lamentables, de llastimosos, d’humans a fi de comptes. Benimaclet és un barri popular, més encara: un poble engolit per la ciutat. És un punt de trobada d’immigrants nouvinguts i estudiants universitaris amb els veïns de tota la vida. S’hi pot treure un bon brou de tot plegat".